Vulnerabilitat i feresa alhora, per molt que semblen contradictoris (que no ho són), es donen cita en les cançons de Laura Pergolizzi, una dona a la qual han comparat amb Chrissie Hynde, Leslie Feist o Gwen Stefani. Potser té una mica de cadascuna d’elles.

L’èxit de Laura Pergolizzi és conseqüència d’una sèrie de desenganys. Beneïts desenganys. Amb la indústria musical i amb una ex parella. Amb la primera va haver de bregar durant un temps en què les seues cançons eren rebutjades per grans discogràfiques. La segona, la seua ex parella, va ser la causant involuntària de “Lost on You”, la cançó que en 2016 la va catapultar a la fama després de ser una de les més buscades en Shazam –ja se sap, quan la indústria fluixeja, el públic, sempre sobirà, es busca la vida– durant aquell any, acumulant hui dia més d’1 bilió i mig de visualitzacions per a les seues interpretacions en Youtube i més de 600 milions d’escoltes en Spotify.

Des de llavors, la carrera d’aquesta novaiorquesa d’aparença andrògina s’ha afermat com un dels valors femenins més insubornables i genuïns de l’escena pop rock internacional. Una sort d’encreuament entre Joan Jett i Leslie Feist que aconsegueix imposar la seua personalitat per damunt de qualsevol etiqueta genèrica. Els seus concerts es compten per incontestables triomfs, i tenint en compte que ara visita València per primera vegada per a posar de llarg el seu nou treball, el no menys notable Churches (2021), la seua es presenta com una de les apostes segures de Concerts de Vivers.